Queer Maribollo Trans
LUCHA ANTI-SIDA: NUEVOS PLANES, VIEJOS ERRORES | LUCHA ANTI-SIDA: NUEVOS PLANES, VIEJOS ERRORES |
|
|
|
| Escrito por Javier Sáez | |
| sábado, 01 de diciembre de 2007 | |
Alguna cosa falla en la política de prevenció contra la sida a l’Estat espanyol. Aquest any es compleixen 26 anys de l’inici de la pandèmia i Espanya seguéis sent el país amb la taxa d’infectats per VIH més alta d’Europa occidental (0,7%, és a dir, gairebé 300.000 persones segons ONU SIDA). La situació dels presos és molt greu, amb més d’un terç de la població reclusa infectada, sense que a ningú sembli que li importi. La infecció per pràctiques heterosexuals segueix augmentant cada any, davant el silenci còmplice de les autoritats. Sembla que la política del govern Zapatero és continuïtat de la d’Aznar: dir no a tot i amagar el cap. No a les drogues, no a la prostitució, no a cancel·lar les ajudes a l’Església, no a la república, no a campanyes directes contra la sida, no a la independencia de les regions que així ho decideixin. Artículo bilingüe català/castellano
La pandèmia de la sida no és una prioritat d’aquest
govern. Les campanyes institucionals són febles, poc creïbles, amb pocs fons, i
no arriben a la població. El nou pla multisectorial contra la sida 2008-2015
que s’acaba d’aprovar és una vegada més molt limitat, pobre, tímid; a sobre fa
recaure la responsabilitat de la infecció únicament en els seropositius, i no
proposa mesures específiques sobre el contagi per pràctiques heterosexuals, que
és la principal via de transmissió. Es necessiten campanyes explícites, clares,
constants, i no només el dia 1 de desembre. A la televisió, a la ràdio, als instituts i als collegis, al carrer. S’ha d’explicar com cal xutar-se, perquè la gent continuarà prenent drogues, com ha fet sempre. Cal informar clarament de les vies de contagi, parlar als anuncis de polles, culs, semen i conys, de xeringues i sang, i no posar fotos al·legòriques de peus nus i vidres. Cal combatre la discriminació de les persones seropositives amb recursos econòmics i lleis. Cal prohibir a l’Església catòlica que segueixi emetent missatges irresponsables contra l’ús del preservatiu. Avui dia el principal promotor a nivell mundial del bareback és l’Església catòlica. Cal combatre la falsa opinió que s’ha estès en la societat (i això inclou la comunitat gai) que el tractament amb medicaments fa suportable la malaltia i evita que sigui mortal. Aquesta remor ha alimentat enormement les pràctiques de risc en els últims anys. Avui dia podem veure a les saunes i els quartos foscos molta gent cardant a pèl. Els xats de barebacking estan de gom a gom de persones buscant sexe sense preservatiu. Explicar aquest fenomen no és fàcil. Hi ha molts factors que expliquen haches canvi en el comportament: a Europa el fantasma de la mort ja no està associat a la sida (afortunadament), gràcies als nous tractaments la gent no veu morir els seus amics al voltant seu com als 80, i això porta a creure (erròniament) que viure amb VIH no és un problema. També hi ha persones que es cansen d’usar el preservatiu, i, després de molts anys de vigilància, amb el temps s’abaixa la guàrdia. El barebacking hauria de ser abordat com una pràctica real i estesa, encara que no ens agradi. Algunes associacions antisida s’estan plantejant la possibilitat de fer campanyes destinades als barebackers, no per atacar-los o insultar-los, sinó per informar-los sobre com s’han de minimitzar els riscos en cardar sense condó (conèixer l’estat serològic de la parella sexual, la negociació, evitar l’ejaculació, l’ús de drogues, sexe VIH+, amb VIH+, etc.). Avui dia tots els gais saben com es transmet la sida. Fan falta noves campanyes més imaginatives per abordar noves realitats com el bareback. Es pot objectar que una campanya així en promouria encara més la pràctica, però repetir els vells missatges de sempre tampoc no té cap efecte sobre haches col·lectiu. Les associacions LGTB fan una feina molt valuosa i útil d’informació i d’assistència sobre el VIH. Són les úniques que, cadascuna amb les seves possibilitats, es preocupen d’anar als locals a posar cartells, d’oferir informació, de repartir preservatius, d’atendre dubtes en els seus diferents serveis d’assistència. Però és vergonyós que una vegada més la prevenció l’hagin de fer organitzacions petites, sense els mitjans necessaris, davant la passivitat i el silenci d’unes autoritats sanitàries irresponsables i covardes. Javier Sáez
NUEVOS
PLANES, VIEJOS ERRORES Se necesitan campañas explícitas, claras, constantes, no sólo el día 1 de diciembre. En la televisión, en la radio, en los institutos y colegios, en la calle. Hay que explicar cómo chutarse, porque la gente va a seguir tomando drogas, como ha hecho siempre. Hay que informar claramente de las vías de contagio, hablar en los anuncios de pollas, culos, semen y coños, de jeringuillas y sangre, no poner fotos alegóricas de pies desnudos y cristales. Hay que combatir la discriminación de las personas seropositivas con recursos económicos y leyes. Hay que prohibir a la iglesia católica que siga emitiendo mensajes irresponsables contra el uso del preservativo. Hoy en día el principal promotor a nivel mundial del bareback es la iglesia católica. Hay que combatir la falsa opinión que se ha extendido en la sociedad (y eso incluye a la comunidad gay) de que el tratamiento con medicamentos hace llevadera la enfermedad y evita que sea mortal. Ese rumor ha alimentado enormemente las prácticas de riesgo en los últimos años. Hoy en día podemos ver en las saunas y los cuartos oscuros a mucha gente follando a pelo. Los chats de barebacking están a tope de personas buscando sexo sin preservativo. Explicar este fenómeno no es fácil. Hay muchos factores que explican este cambio en el comportamiento: en Europa el fantasma de la muerte ya no está asociado al sida (afortunadamente), gracias a los nuevos tratamientos la gente no ve morir a sus amigos a su alrededor como en los 80, y eso lleva a creer (erróneamente) que vivir con VIH no es un problema. También hay personas que se cansan de usar el preservativo, tras muchos años de vigilancia, con el tiempo se baja la guardia. El barebacking debería ser abordado como una práctica real y extendida, aunque no nos guste. Algunas asociaciones anti-sida se están planteando la posibilidad de hacer campañas destinadas a los barebackers, no para atacarlos o insultarlos, sino para informarles sobre cómo minimizar los riesgos al follar sin condón (conocer su estado serológico, negociación, evitar la eyaculación, uso de drogas, sexo vih+ con vih+, etc.). Hoy en día todos los gays saben cómo se transmite el sida. Hacen falta nuevas campañas más imaginativas para abordar nuevas realidades como el bareback. Se puede objetar que una campaña así promovería aún más su práctica, pero repetir los viejos mensajes de siempre tampoco está teniendo ningún efecto sobre ese colectivo. Las asociaciones LGTB están haciendo una labor muy valiosa y útil de información y de asistencia sobre VIH. Son las únicas que se preocupan de ir a los locales a poner carteles, de ofrecer información, de repartir preservativos, de atender dudas en sus diferentes servicios de asistencia. Pero es vergonzoso que una vez más la prevención la tengan que hacer organizaciones pequeñas, casi sin medios, ante la pasividad y el silencio de unas autoridades sanitarias irresponsables y cobardes.
Javier Sáez
fuente: Infogay nº157, noviembre/diciembre 2007
|
| Siguiente > |
|---|
Recibirás un Boletín con nuestras recomendaciones.